Dilluns de ressaca

El FC Barcelona Femení es va proclamar campió de la vuitena lliga de la seva historia, sent la seva quarta consecutiva amb la d’ahir.
L’equip de Giráldez, ple de rotacions, va donar la cara i es va endur la victòria amb Alexia Putellas tornant a trepitjar el terreny de joc.

ONZE B

En el partit d’ahir, i com era d’esperar després de classificar-se per a la final de la UWCL, l’onze titular estava ple de jugadores que no solen ser-ho o que no disposen de gaires minuts durant la temporada.

Giráldez va sortir amb Cata a la porteria, Jana i Codina, Emma i Nuria Rábano en la línia defensiva, mig del camp per Bruna, Engen i Pina, qui tornava després de la seva lesió al turmell, Crnogorcevic i Salma d’extrems i Geyse de nou.

DOMINI BLAUGRANA

Cert és que, tot i que el primer gol es va esperar fins gairebé la segona part, les blaugranes van dominar el partit en tot moment, no deixant ni uns pocs segons la possessió de la pilota a l’Sporting, qui feia esforços per no encaixar tot i les arribades del conjunt local. En general, bons minuts de les blaugranes, qui no van trobar gaire a faltar les companyes que seien a la banqueta.

Finalment, i gràcies a una falta des del mig del camp molt ben centrada per Claudia Pina, Laia Codina, qui tornava a ser titular, va empènyer la pilota dins la xarxa amb una rematada de primeres espectacular. La pròpia jugadora no semblava acabar-se de creure el que havia fet mentre ho celebrava amb les seves companyes.

SEGONA PART PLENA D’EMOCIONS

Ja a la represa de la segona part, i amb el partit encarrilat, va arribar el segon gol de la tarda. Un autèntic golàs des de fora l’àrea a càrrec de l’altra central del partit, Jana Fernàndez, qui de ben segur va treure les teranyines que poguessin haver-hi a l’escaire de la porteria. La de Martorell, qui més tard amb una assistència posava la cirereta a un partit molt complet per part seva, afirmava després del partit als mitjans que, només rebre la passada de la seva companya Engen, ja sabia que xutaria tant fort com pogués direcció porteria.

Però segurament un dels moments més importants, ja no del partit d’ahir, sinó de tota la temporada va ser quan Jonatan Giráldez va manar a Alexia Putellas que sortís a escalfar. El Johan va corejar el seu nom gairebé igual de fort que quan li va tocar sortir. Tothom de peu, aplaudint, i corejant el nom d’Alexia. Tothom feliç i emocionat mentre Pina sortia del terreny de joc per donar-li el braçalet de capitana a la seva referent. Però de segur que la més contenta d’aquelles més de 5 mil persones era la mateixa Alexia. 299 dies després de trencar-se el lligament creuat anterior del seu genoll esquerre, tornava a sentir-se jugadora de futbol. Parlant des del desconeixement, no deu haver-hi lliga que superi aquesta sensació.

Finalment, Oshoala va tancar el marcador del partit amb un gol al minut 89, on tothom ja cantava amb seguretat que eren campiones de lliga.

TARDA RODONA

Un cop va sonar el xiulet final, el Johan es va tornar una festa. Música, confeti, xiulets per a convidats no gaire ben rebuts, i el trofeu que acreditava el Barça com a campió de lliga la temporada 22-23. L’Alexia va pujar a recollir-lo com a primera capitana de l’equip, i ja amb la resta de companyes i amb la segona capitana, Marta Torrejón, van aixecar-lo davant de tota l’afició.

I és que aquest equip és insaciable. De moment, porta 108 gols a favor i només 5 en contra, i va camí d’una altra lliga perfecta per segon any consecutiu, amb 30 victòries en 30 partits. I en volen més. La realitat és que ahir no només se celebrava la lliga ni la tornada d’Alexia Putellas. També se celebrava que aquest equip torna a estar en una final d’UWCL per tercer any consecutiu, i que serà la quarta final en cinc anys.

L’objectiu de la temporada està clar, i així ho van reiterar tant Putellas com Giráldez en els seus discursos: “ens veiem a Eindhoven i volem la Champions”.